Trece frisos sáficos
¿Qué
belleza quieres que llegue esta noche
bajo la
bóveda estelada de junio?
La
primavera se va marchando poco a poco.
Los
jilgueros se han ido con el ocaso
y los
arroyos entonan la canción
más
doliente que aprendieron de Marsias.
¿Qué mal
te ha hecho la belleza que pasa
y se
esconde en el bronce del efebo desnudo que salta
o en los
mármoles cincelados por Polícleto?
El
movimiento permanece en el pedestal
o por
ventura queda suspendido en el aire puro
de este
verano que ha de marchitar las flores.
Huidizo
o escondido dentro del bloque de mármol
el
aliento de la belleza hace benignas
las
piedras más frías y los corazones más duros.
original en catalán
Quina bellesa vols
que vingui de nit
sota la volta
estelada de juny?
La primavera a poc a
poc se’n va.
Les caderneres han
fugit al capvespre
i els rierols entonen
la cançó
més dolorida que
aprengueren de Màrsias.
Quin mal et fa la
bellesa que passa
i s’amaga als marbres
cisellats per Políclet
o al bronze fos de
l’efeb nu que salta?
El moviment roman al
pedestal
o per ventura suspès
a l’aire pur
d’aquest estiu que
marcirà les flors.
Passavolant o dintre
el bloc de marbre
l’alè de la bellesa
fa benignes
les pedres més velles
i els cors més durs.
de Tretze frisos sàfics. Francesc Cornadó
La belleza es el enigma.
ResponderEliminarAmigo Fackel. ¿Qué ocurriría si en el fondo del enigma sólo existira la nada? ¿De qué sirvieron tantas veladuras?
EliminarSalud
Para lo que sirven siempre: para la ficción de que tenemos la belleza al alcance de la mano.
EliminarHermoso, señor Francesc.
ResponderEliminarSalut
Andri Alba
Gracias Andri. Continúo con el caballo de batalla de la estética, ésta es como un avispero en la encricijada de los caminos.
EliminarSalud
como las piedras más frías y los corazones más duros, todo se puede "humanizar"
ResponderEliminar.
un gran poema amigo,
te deseo un gran 2014 y mejores aún, los años venideros
un abrazo desde Uruguay
Amigo Omar, casi siempre he preferido que no se humanizaran las piedras. Incluso he preferido que muchos cuerpos se petrificaran y sólo hablo de belleza.
EliminarFeliz 2014 y los sucesivos, que espero y deseo que sean muchos.
Salud
L'art grec sap expressar el moviment, els sentiments i fins les idees. És un cànon de bellesa, segurament no l'únic, p'erò sí el que més ens ha modelat. Per això, fins quan contemplem les ruïnes (com ara les de Súnion, tant les de dalt del promontori com les de sota l'onada rient), experimentem una sensació que no sabria descriure, com si alguna divinitat (la Bellesa, sens dubte) d'alguna manera ens posseís. Molt bon poema, Francesc. Com bé dius, bon any i bons molts anys successius!
ResponderEliminarAmic KRT, l'art grec és l'expressió més genuina i rigorosa que ha fet l'home de la bellesa. Ja has comprovat en aquest blog que soc un admirador incondicional de l'art clàssic i trobo que mai l'art ha arribat a tan altes cotes de bellesa com ho van fer el artistes de la Grècia antiga. Em rendeixo i com Carles Riba dic:
EliminarSúnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Salut
Muy bueno ¡¡¡ para variar ¡¡
ResponderEliminarsalut
Muchas gracias Miquel, este poema forma parte de un conjunto que he dado en llamar "Tretze frisos sàfics" en admiració a la irónica Safo.
EliminarSalut
Una meravella l'art de Grècia. Molt bon poema Francesc, i m'encanta que l'amic KRT t'hagi fet aquest comentari. Sóc una persona molt afortunada amb vosaltres.
ResponderEliminarMoltes gràcies.
Una abraçada.
Josep, jo soc un apasionat de l'art clàssic, ja ho deus haver vist en aquest blog. Celebro que t'hagi agradat el poema, posaré un altre "fris" d'aquesta sèrie. L'amic KRT és intel·ligent, els seus comentaris sempre són de molt interès, de fet aquest blog no seria res, absolutament res, sense els vostres comentaris, creu-me que agraeixo moltissim les vostres paraules.
EliminarSalud
Però, originalment com el penses en castellà o en català?
ResponderEliminarNo sé si el penses, és un dir, potser no, potser et surt de cop...
:D
M'agrada i espero que no et semblin inoportunes les meves preguntes.
Que tinguis bon cap d'any, escriu força el 2014.
Petons!
Amiga Gemma, penso sempre en català, és la meva llengua materna. En català penso amb més velocitat, i puc aprofundir més. Tradueixo al castellà amb gran facilitat, el castellà el tinc molt interioritzat i puc passar d'una llengua a una altra de forma instantània, m'agrada el joc dels mots i els sons en les dues llengües. Això que diguè el poeta que el primer vers te'l donen els déus, aquest primer vers m'arriba en català, però a partir del primer vers puc escriure com vulgui, no tinc cap problema. Si en aquest blog escric habitualment en castellà, és per què arriba a molts amics que estan lluny i jo mai farè que una llengua pugui barrar una incomunicació.
EliminarCap pregunta teva em resulta inoportuna, això mai. M'agrada que em comentis el que penses, creu-me: aquest blog, tal com li he dit a en Josep, no sería res sense els vostres comentaris.
Que tinguis un feliç 2014
Acabo de veure que poses "original en catalán".
ResponderEliminarPerò, en castellà el final és diferent. Dius en castellà que vell és fred.
Jo estic encantada de llegir-te tan en castellà com en català i penso que és essencial que escriguis de manera que com més gent t'entengui millor. Només era curiositat i que penso que cada mot evidentment té el seu significat però trobo que la llengua materna de cadascú l'acarona, acarona el poema i acarona les cançons. Traduïr ja ho trobo complicat segons com, en el sentit, de donar-li el significat exacte i precís que l'autor li va donar originalment però, encara que hi hagi diferències és comprensible i asumible. Les cartes que han traduït d'en Pessoa per exemple, alguns es qüestionen si no és el traductor la doble personalitat de l'autor, és una manera de dir-ho exagerada però que explica la pericia que ha de tenir un traductor, la cura de no tergiversar l'original. Que tú mateix et tradueixis i que puguis canviar el sentit original, o la forma en un vers ho trobo divertit i em sembla que té mérit acceptar aquesta variable original partint d'un original. Només era això, de vegades m'encanto amb les coses petites, perque tot això que et dic ara és un parlar per no callar :D
ResponderEliminarEstimada Gemma, m'alegra molt això que em dius: que t'agrada llegir el que escric, gràcies Gemma.
EliminarÉs molt difícil traduïr mantenint el sentit exacte del que vol dir l'autor, i crec que en poesia és quelcom extremadament complicat, hi ha , però traduccions magistrals, penso en els clàssics traduïts per Carles Riba o en Dant traduït per Àngel Crespo, veritables obres mestres. En el meu cas la cosa és ben senzilla, ja que és el propi autor qui fa la traducció, en aquest cas pot arribar a posar el que vulgui i dominar l'expressió al seu gust, fins i tot pot ser molt divertit, i pots entrar en un joc creatiu que fa que a vegades tornis a l'original i acabes millorant-lo, és un feed-back enriquidor. Et puc dir que en l'auto-traducció del meu llibre "Els quatre miralls quadràtics de'n Quadreny" m'ho vaig passar molt bé.
Agraeixo molt les teves paraules, aquest diàleg es veritablement enriquidor i això que dius de què parles per no callar, és una cosa que cal practicar-la sovint per què és molt profitosa. ¿T'imagines aquests que callen i no parlen?
Que tinguis un feliç 2014.
Muy bello, Francesc. Sinceramente.
ResponderEliminarMuchas gracias querida Blanca, celebro que te haya gustado.
EliminarSalud