viernes, 27 de diciembre de 2013

Un friso de mármol



Trece frisos sáficos

¿Qué belleza quieres que llegue esta noche
bajo la bóveda estelada de junio?
La primavera se va marchando poco a poco.

Los jilgueros se han ido con el ocaso
y los arroyos entonan la canción
más doliente que aprendieron de Marsias.

¿Qué mal te ha hecho la belleza que pasa
y se esconde en el bronce del efebo desnudo que salta
o en los mármoles cincelados por Polícleto?

El movimiento permanece en el pedestal
o por ventura queda suspendido en el aire puro
de este verano que ha de marchitar las flores.

Huidizo o escondido dentro del bloque de mármol
el aliento de la belleza hace benignas
las piedras más frías y los corazones más duros.

 original en catalán


Quina bellesa vols que vingui de nit         
sota la volta estelada de juny?                 
La primavera a poc a poc se’n va.           

Les caderneres han fugit al capvespre      
i els rierols entonen la cançó                    
més dolorida que aprengueren de Màrsias.        

Quin mal et fa la bellesa que passa          
i s’amaga als marbres cisellats per Políclet        
o al bronze fos de l’efeb nu que salta?     

El moviment roman al pedestal                
o per ventura suspès a l’aire pur             
d’aquest estiu que marcirà les flors.         

Passavolant o dintre el bloc de marbre     
l’alè de la bellesa fa benignes          
les pedres més velles i els cors més durs. 

de Tretze frisos sàfics. Francesc Cornadó

20 comentarios:

  1. Respuestas
    1. Amigo Fackel. ¿Qué ocurriría si en el fondo del enigma sólo existira la nada? ¿De qué sirvieron tantas veladuras?
      Salud

      Eliminar
    2. Para lo que sirven siempre: para la ficción de que tenemos la belleza al alcance de la mano.

      Eliminar
  2. Hermoso, señor Francesc.

    Salut

    Andri Alba

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Andri. Continúo con el caballo de batalla de la estética, ésta es como un avispero en la encricijada de los caminos.
      Salud

      Eliminar
  3. como las piedras más frías y los corazones más duros, todo se puede "humanizar"
    .
    un gran poema amigo,
    te deseo un gran 2014 y mejores aún, los años venideros
    un abrazo desde Uruguay

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Amigo Omar, casi siempre he preferido que no se humanizaran las piedras. Incluso he preferido que muchos cuerpos se petrificaran y sólo hablo de belleza.
      Feliz 2014 y los sucesivos, que espero y deseo que sean muchos.
      Salud

      Eliminar
  4. L'art grec sap expressar el moviment, els sentiments i fins les idees. És un cànon de bellesa, segurament no l'únic, p'erò sí el que més ens ha modelat. Per això, fins quan contemplem les ruïnes (com ara les de Súnion, tant les de dalt del promontori com les de sota l'onada rient), experimentem una sensació que no sabria descriure, com si alguna divinitat (la Bellesa, sens dubte) d'alguna manera ens posseís. Molt bon poema, Francesc. Com bé dius, bon any i bons molts anys successius!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Amic KRT, l'art grec és l'expressió més genuina i rigorosa que ha fet l'home de la bellesa. Ja has comprovat en aquest blog que soc un admirador incondicional de l'art clàssic i trobo que mai l'art ha arribat a tan altes cotes de bellesa com ho van fer el artistes de la Grècia antiga. Em rendeixo i com Carles Riba dic:

      Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
      tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
      pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
      amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
      Salut

      Eliminar
  5. Muy bueno ¡¡¡ para variar ¡¡
    salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Muchas gracias Miquel, este poema forma parte de un conjunto que he dado en llamar "Tretze frisos sàfics" en admiració a la irónica Safo.
      Salut

      Eliminar
  6. Una meravella l'art de Grècia. Molt bon poema Francesc, i m'encanta que l'amic KRT t'hagi fet aquest comentari. Sóc una persona molt afortunada amb vosaltres.

    Moltes gràcies.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Josep, jo soc un apasionat de l'art clàssic, ja ho deus haver vist en aquest blog. Celebro que t'hagi agradat el poema, posaré un altre "fris" d'aquesta sèrie. L'amic KRT és intel·ligent, els seus comentaris sempre són de molt interès, de fet aquest blog no seria res, absolutament res, sense els vostres comentaris, creu-me que agraeixo moltissim les vostres paraules.
      Salud

      Eliminar
  7. Però, originalment com el penses en castellà o en català?

    No sé si el penses, és un dir, potser no, potser et surt de cop...

    :D

    M'agrada i espero que no et semblin inoportunes les meves preguntes.

    Que tinguis bon cap d'any, escriu força el 2014.

    Petons!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Amiga Gemma, penso sempre en català, és la meva llengua materna. En català penso amb més velocitat, i puc aprofundir més. Tradueixo al castellà amb gran facilitat, el castellà el tinc molt interioritzat i puc passar d'una llengua a una altra de forma instantània, m'agrada el joc dels mots i els sons en les dues llengües. Això que diguè el poeta que el primer vers te'l donen els déus, aquest primer vers m'arriba en català, però a partir del primer vers puc escriure com vulgui, no tinc cap problema. Si en aquest blog escric habitualment en castellà, és per què arriba a molts amics que estan lluny i jo mai farè que una llengua pugui barrar una incomunicació.

      Cap pregunta teva em resulta inoportuna, això mai. M'agrada que em comentis el que penses, creu-me: aquest blog, tal com li he dit a en Josep, no sería res sense els vostres comentaris.
      Que tinguis un feliç 2014

      Eliminar
  8. Acabo de veure que poses "original en catalán".

    Però, en castellà el final és diferent. Dius en castellà que vell és fred.

    ResponderEliminar
  9. Jo estic encantada de llegir-te tan en castellà com en català i penso que és essencial que escriguis de manera que com més gent t'entengui millor. Només era curiositat i que penso que cada mot evidentment té el seu significat però trobo que la llengua materna de cadascú l'acarona, acarona el poema i acarona les cançons. Traduïr ja ho trobo complicat segons com, en el sentit, de donar-li el significat exacte i precís que l'autor li va donar originalment però, encara que hi hagi diferències és comprensible i asumible. Les cartes que han traduït d'en Pessoa per exemple, alguns es qüestionen si no és el traductor la doble personalitat de l'autor, és una manera de dir-ho exagerada però que explica la pericia que ha de tenir un traductor, la cura de no tergiversar l'original. Que tú mateix et tradueixis i que puguis canviar el sentit original, o la forma en un vers ho trobo divertit i em sembla que té mérit acceptar aquesta variable original partint d'un original. Només era això, de vegades m'encanto amb les coses petites, perque tot això que et dic ara és un parlar per no callar :D

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Estimada Gemma, m'alegra molt això que em dius: que t'agrada llegir el que escric, gràcies Gemma.
      És molt difícil traduïr mantenint el sentit exacte del que vol dir l'autor, i crec que en poesia és quelcom extremadament complicat, hi ha , però traduccions magistrals, penso en els clàssics traduïts per Carles Riba o en Dant traduït per Àngel Crespo, veritables obres mestres. En el meu cas la cosa és ben senzilla, ja que és el propi autor qui fa la traducció, en aquest cas pot arribar a posar el que vulgui i dominar l'expressió al seu gust, fins i tot pot ser molt divertit, i pots entrar en un joc creatiu que fa que a vegades tornis a l'original i acabes millorant-lo, és un feed-back enriquidor. Et puc dir que en l'auto-traducció del meu llibre "Els quatre miralls quadràtics de'n Quadreny" m'ho vaig passar molt bé.
      Agraeixo molt les teves paraules, aquest diàleg es veritablement enriquidor i això que dius de què parles per no callar, és una cosa que cal practicar-la sovint per què és molt profitosa. ¿T'imagines aquests que callen i no parlen?
      Que tinguis un feliç 2014.

      Eliminar
  10. Respuestas
    1. Muchas gracias querida Blanca, celebro que te haya gustado.
      Salud

      Eliminar