És
cert, sí,
desolat
és el paisatge,
l’illa és insalobre
i la vall és de llàgrimes
i les rialles se’n van.
Només sang de gladiadors
focs d’artifici i jocs de pilota,
ben organitzades les cerimònies
per pitjar la paraula i la llibertat
i tothom brega per dur l’aigua al seu molí.
Per què hem de defensar aquestes restes miserables?
Del llibre
Mètrica en un entorn discret
ALAIN VERJAT ha dit:
ResponderEliminarPerquè la democràcia és la principal enemiga de l'individu, i la propagadora del pensament únic, de l'home unidimensional: vol ciutadans formatejats que aplaudeixin a la globalització, a la gran distribució i la uniformització; totes les pomes del mateix color, del mateix pes, per tothom, i tan és si no tenen gust. Quanta més democràcia tinguem, més llibertat aparent i més alienació real patirem. La forma piramidal del poema fa pensar en llamps i trons que s'apropen.