La font dels putti malignes

La font del jardí amagat
està sota les acàcies,
fa remor d’aigües tèrboles
on s’hi emmiralla la lluna
i el sol no l’escalfa mai.

Angelets de mans molsudes
se’n riuen del brollador.
Són set serafíns malignes
que amb còlera antiga escupen
verí de contagi dolç.

No caminant, no t’acostis
a la font del jardí clos,
les seves aigües dolces
no et sadollaran la set
i et confondran els sentits.

El verí dissolt a l’aigua
et rebentarà el cervell,
et farà creure que ets Déu,
inclement com tots el déus
i disposat a matar.

del poemari
Odis, venjances i altres traçats geomètrics.