Arte povera

I
Mots inflats de jutges i magistrats
reboten per les parets de la sala
com esquelles de metalls rovellats.

II
Ben segur que ho sabeu i és prou notori
que ídols amb pantalons apedaçats
s’envolten amb boires de responsori
per ocultar vergonyes i pecats.

III
Les aurèoles rodones dels sants
llueixen greixoses com les rodanxes
de suculents embotits casolans.

IV
Llu la llum d’esclats, llampons i llampecs
a la pell llefiscosa dels llimacs
que pels llims llardosos llisquen llençats
a la recerca dels ors amagats.

V
Al fons de les nines
on s’oculten les atzabeges més preuades
brillen dos escarabats negres.