Als antics pobles de Mesopotàmia, Asíria, Babilònia... tenien un boc lligat a un pal al mig de la plaça. El nodrien i cuiadaven. Era una bèstia respectada per tothom.En aquests pobles celebraven una vegada l’any una gran festa, s’arribava a la catarsis o bogeria col·lectiva, feien al boc culpable de tots els mals del poble, totes les culpes queien al seu damunt. Llavors, en alguns pobles apallissaven el mascle fins deixar-lo estabornit. Si moria l’esbudellaven i enterraven a miquetes les seves vísceres i la carn i la pell l’esquinçaven en mil bocins que penjaven a les branques més altes dels arbres perquè servissin d’aliment al voltors; mort el boc el substituïen per un altre que hauria de ser la víctima expiatòria, un any més, fins a la propera celebració. Altres pobles carregaven el boc amb albardes d’espart i les omplien de pedres sucades amb oli; cada pedra venia a representar un pecat o una iniquitat col·lectiva i acabada la festa fuetejaven al mascle tot fent-lo fora de la ciutat, foragitant-lo cap al desert on moria de pena i d’inanició. El poble redimit substituïa la bèstia i lligava un altre boc ben plantat al pal de la plaça major.
Sempre els homes han buscat a Mesopotàmia, entre l'Eufrates i el Tigris alguna víctima expiatòria per carregar-la amb els pecats de la civilització. Ben contents i deslliurats es queden els homes de poder traspassar les seves culpes a un altre, per més innocent que sigui el mascle cabró, i si a més hom té l’oportunitat de dir que el boc es tolit, que les cames li figa i que s’ha cagat omplint de ferum la plaça, llavors l’autocomplaença del pecador, que carrega les culpes al boc, serà total. Morirà el boc o marxarà al desert i, llavors, haurà de lligar al pal un altre mascle cabrot fins la propera legislatura. Ai! d’aquell que, a l’altre costat del desert, doni acolliment al boc mal ferit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario