tres obras de Ramón Calsina
Ramon Calsina (Barcelona 1901-1992) decía que había nacido dibujando como podía haber nacido jorobado.
Las atmósferas que nos presenta en sus óleos son oníricas
y sus personajes parecen estar descolgados de la realidad, absortos en una
meditación rara y solitaria.
El mundo onírico de Calsina discurre por una órbita distinta
de los surrealistas al uso. Es un pintor original que conoce el surrealismo de
París pero él va por otros derroteros.
La obra de Ramon Calsina puede recordarnos a Edward Hopper (1882-1967). Aunque el discurso formal
de ambos presenta una cierta similitud, sus argumentos se asientan en cimientos muy distintos. El catalán Calsina ha sido considerado el “surrealista
del pueblo” y en cambio, yo calificaría al americano Hopper de "realista del espacio
despoblado".
tres obras de Edward HopperPodéis encontrar más información sobre Ramon Calsina en la web de la Fundació Calsina
http://www.fundaciocalsina.org/2_documents/pag_inici.html
He tingut la mateixa impresió en veure els olis de Calsina, m'han recordat vagament a Hopper. M'agraden molt.
ResponderEliminarSalut
Amic Francesc, en Calsina fou un pintor dels pobres, jo crec que no se'l ha considerat prou. En Hopper ha tingut un reconeixement mediàtic i un màrqueting comercial que ens posen en prevenció i fa que desconfiem. Els mercats ho fan malbé tot.
EliminarSalut
Que buena comparación ¡¡¡
ResponderEliminarMuy buena ¡¡ Muy buena, tito ¡¡¡¡
Ostras...
El lenguaje es similar...casi idéntico...Muy bien..
Un abrazo...ya te digo..siempre me sorprendes..siempre
Salut
Amic Miquel, tan lejos el uno del otro y tan cercana su estética. Un océano les separa, pero también los contenidos los separan.
EliminarSalud
En todo caso, parece que los dos comparten un tema que les apasiona: la soledad frente a los objetos cotidianos o en compañía de estos.
ResponderEliminarUn saludo, Francesc.
Amigo Cayetano, la soledad parece que inspira a ambos artistas. Se trata de dos pintores prácticamente coetáneos pero no creo que se conocieran entre sí, sin embargo es asombrosa la similitud formal de estas obras.
EliminarSalud
Caldria reivindicar Calsina i la seva obra, però hauria de fer-ho algu de més pes que nosaltres.
ResponderEliminarAmic Puigcarbó, tinc molt poca esperança que cap responsable de pes reivindiqui res que no sigui espectacle o foc d'encenalls. Hi ha un pensament únic que només els preocupa una cosa i que no té cap interés per l'art ni la cultura.
EliminarSalut
Gracias por traerlo. Merece atención. A mni me encanta y sus escenas a veces me recuerdan-salvando las distancias- el misterio y surrealismo de El Bosco. Hay que mirar los detalles y la fuerza evocadora de su pintura para percatarse de que muestra más de lo que parece a primera vista.
ResponderEliminarAbrazos
Querida Amaltea, yo también creo que Calsina merece más atención, parece que ahora pocos se acuerdan de él. Yo creo que es el pintor de las soledades elocuentes.
EliminarUn abrazo
Calsina es Calsina y punto . Es lo mágico de lo cotidiano y no hablemos del tratamiento del óleo , tan Velázquez .
EliminarJavier Montesol
Amigo Rocco, coincido totalmente contigo, Calsina es Calsina, extraordinario.
EliminarSalud
Gràcies Francesc per la teva entrada al blog, tots els comentaris són sempre benvinguts. Des de la Fundació Calsina es treballa per la divulgació de la seva obra, més enllà dels reconeixements.
ResponderEliminarAmics, estic encantat d'haver posat aquest article sobre Calsina. Crec que cal fer un reconeixement molt ampli de l'obra de Calsina, és un pintor que s'ho mereix i la seva obra és original i crec que trascendent.
EliminarSóc un admirador d'en Calsina molt per damunt d'altres estètiques que ens arriben de més enllà de l'Atlantic.
Per circumstàncies diria que molt casuals tinc una obra de Calsina a casa, com més la miro més em transmet sentiments compartits, segurament amb l autor que van molt mes enlla del que es material i superficial; una agradable sensació de soletat, com Hopper, pero en un mon de somni , amb molt d amor i sobre tot de tendresa. Ahir vaig parlar amb algú que diu que enten d art i em va parlar del rerefons oniric de aquest pintor, això es molt coherent amb tot el que es veu i es diu d ell pero per sobre de tot em va parlar del seu talent tècnic en la ejecució de la seva pintura.
ResponderEliminarPer una agradable experiència propia, no tinc cap dubte que el temps posarà aquest artista en el lloc que li correspon. Calsina va molt mes enlla que Hopper, posem les coses en el seu lloc i deixem que el temps faci la seva feina.
Per a mí, amic anònim, no hi ha cap dubte que Calsina va més enllà que Hopper.
Eliminar