Estic convençut que parlar i pensar són una
mateixa cosa. Ja ho van afirmar els estructuralistes i molts altres filòsofs
del llenguatge.
Si això és tal com diuen els pensadors i tanmateix ho donem per bo, haurem d’admetre
que l’evolució del pensament és també una evolució del llenguatge.
Parlem millor perquè hem evolucionat en la forma de pensar?, o a la
inversa, pensem més bé que abans perquè ara ens expressem millor?
Si observem les formes d’expressió artística o literària que es produeixen
actualment comprovarem que ni parlem
millor ni pensem més bé. La literatura actual no és millor que la d’abans i les
formes de pensament, malgrat les diverses especulacions filosòfiques que l’acompanyen,
tampoc han aconseguit millorar gaire la vida dels homes i les dones d’aquest
món.
L’evolució dels sentiments amorosos o les relacions socials, la millora de
la convivència o de la política és quelcom esmerlit, tan com n’és d’escarransit
el progrés del llenguatge literari.
Però no voldria caure en elitismes i potser caldria observar la parla
popular, més que no pas el llenguatge literari. Crec que un bon exercici podria
ser recórrer a les dites populars i prendré com exemple la dita de la polla,
primer tal com ho expressaven els nens d’abans de la guerra i després, més
tard, tal com en Salvador Dalí ens recordava amb un llenguatge molt més
evolucionat:
La forma més antiga:
Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camacurts i
becarics.
La forma més recent, tal com la vam sentir en paraules de Dalí
Una
gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
va
tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si
la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els
sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Malgrat l’esforç del pintor surrealista i de totes les avantguardes
artístiques, no veiem pas que hagi canviat gran cosa. Hi ha petites adaptacions
per fer el text una miqueta més correcte políticament, però tot es
miserablement igual.
No hem canviat gens, en tot cas,
una certa caiguda cap avall.
una certa caiguda cap avall.
Si. Diseño de las palabras. Poca cosa más.
ResponderEliminarSalut
Miquel, se repiten consignas, se utiliza el eufemismo, la perífrasis, la ambigüedad; se elude la reflexión y la elegancia formal de la palabra. El lenguaje de los medios de comunicación es nefasto, a todo lo que he mencionado, añaden una afectación insoportable, utilizan muy mal los tiempos verbales, el uso de los pronombres posesivos es desmesurado, las preposiciones equivocadas, etc. Yo creo que el lenguaje común y cotidiano y el de los medios de comunicación es peor que el de antes y, desde luego, mucho más pobre. Y el lenguaje literario actual padece de los mismos males.
EliminarAbrazos
Esta semana, mientras buscaban restos de pruebas y muestras en la explosión de Alcanar, la reportera, sin más preámbulos decía : (sic) "...los especialistas en explosivos se están encontrando con trocitos de carne esparcidos por todo el contorno..."
ResponderEliminarUna oda al mal gusto.
Miquel, la frase de esta reportera era precisa, detallaba bien la realidad, era macabra, eso sí, pero no utilizaba ningún eufemismo, pero careceía de un mínimo sentido de elegancia en el relato.
EliminarSalud