Recanati

Les converses que tenim els amics de Recanati sempre fan referència a la música, als darrers concerts que hem escoltat i a les representacions d’ópera; sobretot aquestes que es representen a Macerata. Es precisament el Festival d’ópera de Macerata el que ens reuneix cada any.
A vegades les discusions sobre música deriven cap a aspectes més generals de l’art. Avui la Chantal de Provença ha etzibat tot això que ara tanscric amb tot la literalitat que m’és possible:

L’art neix del diàleg entre Apol•lo i Dionisos.

En tota creació artística, per més mesurada que sigui, sempre hi trobarem, com a mínim, el toc de rauxa que prové del geni creatiu. Tanmateix en les obres d’art més arrauxades hom contempla un ordre intrínsec que les hi dóna consistència.

Aquelles peces del Renaixement o dels primers barrocs que van ser composades segons les lleis rígides de l’harmonia i seguint un ordre apol•lini prenen una dimensió estètica d’alta categoria quan contenen, en el seu interior, la revolta dionisíaca que lluita enmig dels marbres estructurals de l’ordre.

A vegades la revolució dionisíaca es subtil, és només un bri diminut que dóna la tensió exacta de la genialitat, llavors en aquesta tènue pinzellada Dionisos es fa evident. Però passa que, quan la subversió dionisíaca se sobreposa a les estructures compositives, l’art desapareix i quan les creacions humanes no estan inflamades pel caos dionisíac l’obra de l’artista esdevé una dada numèrica.

El valor de l’art el copsem en la mesura que entenem el seu ordre compositiu i es fa palesa la comunicació del seu discurs. Això, amics meus, és un acte racional. Amb la raó és amb el que fruïm del goig estètic i de la comunicació de l’obra d’art.

Aquesta aprehensió racional ens resulta coneguda, jo diria que familiar, no endebades tenim imprès al nostre pensament la Victoria de Samotràcia o l’Auriga.

Això, amics meus, ens ve de lluny, encara que, als meridionals, ens hagin penjat el capell d’esbojarrats i vehements.

Sobre aquest solatge clàssic els nostres artistes han creat les obres més contingudes i de més força racional que en cap altra cultura.

Aquest brou tenia ingredients d’altíssima qualitat: les korai, el Partenò, el capitell dòric, el Dorífor, els iambes i les elegies. I al damunt d’aquest pòsit s’han creat la Divina Comèdia, la Capella Pazzi, La Pietà i el David, La Gioconda i els versos del vostre estimat Leopardi que va neixer en aquesta ciutat on ara ens trobem.

Hi ha quelcom de més racional a les cultures del Nord? És sota les boires que llueix la raó?

Que sigueu feliços.