Alba del vespre
editat per Tres i Quatre.
Es tracta d’un llibre de poesia de versos profunds, on el poeta, en un passeig cap el límit de la llum del dia, cap a l’alba del vespre, explora els llindars de la pròpia identitat i proposa una renovació.
Duarte defuig de les foscúries romàntiques, no s’embadaleix amb els clairs de lune esmorteïts i planteja descórrer el vel per a veure millor la llum que hi ha més enllà del vespre o cap els confins de les estrelles (amb o sense telescopis).
Són un versos donats al món que transcendeixen el jo personal i fan de jo poètic, un jo universal.
És una poesia intensa, que cal llegir-la amb atenció i tornar-hi tantes vegades com calgui per a copsar la llum d’uns versos absoluts i bellíssims.
Com va dir el presentador Jordi Llavina, ens trobem davant del millor llibre d’en Carles Duarte.
No tengo el gusto de conocer la poesía de Carlos Duarte pero sí, me voy a tomar la libertad de recomendárselo a mí hermana que es una gran amante de este género.
ResponderEliminarFeliz día un abrazo.Francesc.
Iré a por él
ResponderEliminarGracias ¡ Salut
Enhorabuena por el literato, gracias por tu información
ResponderEliminarabrazo
Bienvenido libro y poeta. Como dice Miquel, hay que ir a por él.
ResponderEliminarUn abrazo
La poesia és com l'aire que respirem; no som conscients de la seva necessitat fins que ens falta.
ResponderEliminarSalut!