viernes, 20 de mayo de 2011

Antes de que fuera a la universidad

Antes de que empezara los estudios en la universidad, en Europa se hacían cosas así:

Vasarely
Unos miraban el mundo con ojos de mosca.

Otros miraban de atraer a las moscas
Jannis Kounellis

y en España, otros miraban a los que miraban
Equipo Crónica. El espectador de espectadores

y nosotros decíamos que había que cambiar el mundo y decíamos también que había que romper moldes.

8 comentarios:

  1. Sin reglas del arte,/borriquitos hay/que una vez aciertan/por casualidad (Iriarte)
    Salud al amigo. Si vales, bene.

    ResponderEliminar
  2. Fíjate, Manuel, algunos queríamos romper moldes. Esto quiere decir romper reglas.
    Salud

    ResponderEliminar
  3. Y los moldes rotos fueron rápidamente sustituidos por otros; y el mundo cambió pero siguió igual...

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  4. Sí Javier, es aquello de
    "vamos a cambiarlo todo, para que todo siga igual".

    Salud

    ResponderEliminar
  5. Benvolgut, En primer lloc, gràcies per deixar-me conèixer el teu poema "Clivells". I, és curiós, mentre jo escric "m'empasso les opinions", al carrer hi ha molta gent que per fi diu el que creu que ha de dir. Jo també, quan vaig ser jove, desitjava un món millor i crec que visc i actuo en conseqüència (en la meva vida personal i en el treball), i per això en moltes ocasions ho passo tan malament. Jo penso que és necessari que cada generació s'adoni i sigui molt conscient de que s'ha de lluitar per un món millor, suposo que deu ser així com es va aconseguint un pas més en l'evolució de l'ésser humà. El que passa és que l'evolució s'alenteix, tirem endavant i tirem enrere, però a cada nou pas, jo vull creure que és per a millor, malgrat les distraccions a que som sotmesos, malgrat la parafernàlia dels poderosos, malgrat tot allò que sembla que no vagi bé... però el món canvia ( i jo espero que, malgrat tot, a millor).
    He trobat molt interessants els teus articles sobre la Soledat de Miquel Àngel, Leonardo i Petrarca, i un cop més reflexiono sobre la necessària i vital solitud de l'artista.
    M. Pilar Martínez

    ResponderEliminar
  6. Y fué un acto inútil. Ya lo decia el filósofo: La vida sigue igual.

    ResponderEliminar
  7. M. Pilar, completament d'acord. De joves voliem canviar-ho tot i ara posem cara de babaus al veure el panorama.
    Agraeixo moltíssim el teu comentari.
    Salut

    ResponderEliminar
  8. Puigcarbó, si no m'erro, el filòsof ho va dir cantant, oi?
    Salut

    ResponderEliminar